Cuiner que cuina

Cuiner que cuina

Què passa quan passem del joc simbòlic d'una cuineta de fusta o plàstic als fogons de veritat?

Fa molts dies que l'Aleix té interès en fer un ou ferrat o una truita... doncs amb cura i supervisió, perquè no deixar-li fer?

Primer de tot, li he explicat els perills que comporta i que mai, sota cap concepte ha de tocar el foc sense que estiguem un de nosaltres amb ell. Un cop enteses les premisses...anem a fer un ou ferrat.

És un bon moment per parlar de les transformacions i/o canvis que pateixen les coses... l'ou passa d'estar d'un estat líquid (la clara) a un estat més sòlid.

Podem parlar dels colors, que en un inici l'ou te una major part de sí mateix transparent i com passa a tenir color blanc.

També treballem la seqüenciació, ara posem l'oli i esperem, l'oli està calent hi posem l'ou, etc. I com es veu, treballem l'espera. En una acció tan quotidiana com la de fer un ou podem arribar a treballar més d'un concepte sense gairebé adonar-nos-en.

I penso, que el concepte més important que treballem és el fet que confiem en les capacitats del nostre fill (en aquest cas), en que sigui responsable tot i respectant un interes personal que ell ha tingut.

De fet, estem introduint al nen que ell també és apte i capaç per estar als "fogons", és a dir, que fonamentem una educació igualitària.